dimarts, 30 de març del 2010

Garsa (*cançó)


L’aranya, bona modista,
amb trossets d’estels i nit,
va cosir un bonic vestit
que li anava just a mida,
ni molt gran ni molt petit,
a la garsa presumida.
Guarnida amb gran elegància
de negre i blanc cridaner,
llueix amb molta arrogància,
el plomall suau i lleuger.
Quin posat tant triomfant!
Quin vol tan espaterrant!
Des d’aquell dia encertat
la garsa està llesta,
per lluir en qualsevol festa
un conjunt de qualitat,
sense arruga i ben planxat.


Lola Casas