Garsa (*cançó)

L’aranya, bona modista,

amb trossets d’estels i nit,

va cosir un bonic vestit

que li anava just a mida,

ni molt gran ni molt petit,

a la garsa presumida.

Guarnida amb gran elegància

de negre i blanc cridaner,

llueix amb molta arrogància,

el plomall suau i lleuger.

Quin posat tant triomfant!

Quin vol tan espaterrant!

Des d’aquell dia encertat

la garsa està llesta,

per lluir en qualsevol festa

un conjunt de qualitat,

sense arruga i ben planxat.

Lola Casas