Lola Casas

ITINERARIS DE LECTURA

Lola CASAS

Edició:

Institució de les Lletres Catalanes

Portal de Santa Madrona, 6-8

08001 Barcelona

Elaboració:

Servei d’Ensenyament del Català

Via Augusta, 202

08021 Barcelona

Autores:

Mercè Abeyà Lafontana

Montserrat Gabarró Parera

Barcelona, setembre de 2005

2. Qui és?

Lola Casas Peña és mestra i escriptora. Va néixer a Mataró el 30 de juny de 1951.

De molt petita volia ser ballarina. També volia ser una altra "Marisol" (una nena artista de cine que en aquella època estava molt de moda), però a partir dels deu o onze anys va tenir molt clar que volia ser mestra. Per què? Doncs perquè era molt xerraire (i es veu que encara ho és!) i es va adonar que seria una feina on el públic l’escoltaria. Des dels disset anys que fa de mestra i no ha parat mai.

Treballa, des de fa molts anys, a l’escola pública Camí del Mig de Mataró.

Compagina la seva feina de mestra amb la d’escriptora. Sóc una mestra que fa poemes

−diu− i, a més, fa articles, cursos i conferències sobre literatura i cinema, que són dues de les seves grans afeccions.

Durant els cursos acadèmics 2003-2004 i 2004-2005, va dirigir el projecte Lectures en veu alta, patrocinat per la Cambra del Llibre de Catalunya i la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte fomenta l’hàbit de la lectura perquè els lectors infantils descobreixen que un llibre s’obre i té veu, que el que està escrit té llum, olor, sabor, moviment i sentiments; si llegeixes amb el cor coses importants, arribes molt endins dels nens.

La passió per llegir ja li ve de petita. En el primer llibre que va publicar, Jo llegeixo, ho explica:

A mi m’agradava molt llegir, de petita. A casa no hi havia gaires diners, però sí força llibres [...] el pare tenia cinc o sis volums d’en Jules Verne en castellà: Cinco semanas en globo, Veinte mil lenguas de viaje submarino, Los hijos del capitán Grant. Els havia comprat de jovenet estalviant cèntim rere cèntim. Eren i són (que encara existeixen) gloriosos. Amb il·lustracions dels anys vint i traducció una mica altisonant. Aquí teniu la meva literatura infantil...

Aquest plaer per llegir l’encomana al seu alumnat i fa que s’interessi pels contes, les novel·les, la poesia, el cinema i la investigació de temes motivadors. Ella comenta:

Els mestres espigolem i remenem. Recollim d’aquí i d’allà històries per contar, llibres per recomanar, projectes que despertin les ganes d’aprendre... Guardem amb zel aquelles experiències que ens han donat bon resultat, les revisem i les tornem a aplicar una vegada corregits els errors. Som com acurats drapaires de realitats i somnis.

I aquestes experiències, suggerents i engrescadores, que li han donat tan bon resultat, a l’entorn de l’animació de la lectura, les trobem en els diversos llibres que ha publicat sobre literatura infantil i juvenil: Jo llegeixo (1988); Estimar un autor (1998); Tot Dahl (1999); Llegim? Pares i fills: una invitació al plaer de la lectura (2005).

De les experiències que hi ha als seus llibres es pot destacar el treball pel qual els nois i noies de la seva escola han arribat a conèixer i estimar un autor, Roald Dalh, i com ella ha esdevingut una especialista de la seva obra.

A la ponència presentada en el II Congrés de Literatura infantil i juvenil de Vilafranca del Penedès exposa:

Ja fa una un bon nombre d’anys que l’escola Camí del Mig manté una estreta relació amb el món de Roald Dahl. Mentre vivia l’autor vam mantenir una amistat de la qual ens sentim molt orgullosos. Després de la mort de l’escriptor hem seguit mantenint aquesta relació amb Liccy, la seva vídua. Un parell de cops al llarg del curs seguim enviant regals a Gipsy House, la gran casa blanca del turó de Great Missenden. Aquests regals no sempre són treballs literaris. La confiança que tenim vers Liccy fa que arribin a les seves mans regals tan diversos com els vídeos de les nostres produccions cinematogràfiques, reportatges de les flors del nostre "Jardí Secret" o el diari d’un petit castanyer d’índies nascut d'una llavor originària del majestuós arbre que ombreja la tomba del nostre estimat escriptor. Els nens i les nenes de l’escola estimen Dahl. El tenen present com un avi "explicacontes" que els ha deixat històries meravelloses, personatges fantàstics i una amistat que perdura al llarg del temps.

Tot i que sempre havia fet poemes, és l’any 2001 quan publica el seu primer llibre de poesia per a infants, Retalls poètics:

A l’escola quan venia l’època dels panellets o de Sant Joan, em demanaven un poema, i jo el feia. Vaig anar escrivint poemes fins que els vaig deixar llegir a una persona que hi entenia. I em va dir: “estan prou bé!” I si ell ho deia! Llavors els vaig portar a una editorial, a l’Abadia de Montserrat, així va sortir “Retalls”. Quan tens un llibre, llavors les editorials si que t’escolten.

I des d’aquell moment no ha parat de publicar llibres de poemes i de contes. Els seus llibres s’adrecen als nens i nenes d’educació infantil i primària, i parlen de coses senzilles i divertides amb un llenguatge acurat i entenedor que fa que els infants s’endinsin en el món de la literatura d’una forma planera i natural, gairebé sense adonar-se’n.

La passió pel cinema, de la qual ja parlàvem al començament, també l’ha transmès als seus alumnes i, així, Lola Casas ha produït quatre mig metratges els protagonistes dels quals són els nois i les noies de l’escola: Ostres, quina nit!; Windows; Aquí hi ha morro!; The Roulf. Terror a l’escola! Aquestes pel·lícules han rebut diversos premis.

1. QUÈ ESCRIU I COM ESCRIU?

Els seus primers llibres han estat sobre animació a la lectura. L’any 1988 va publicar Jo llegeixo. Una experiència de biblioteca d’aula a cicle mitjà (amb Jordi Centellas) i des de llavors ha continuat escrivint tant obra de creació (contes i poesia) com llibres de divulgació de les seves experiències educatives al voltant de la lectura.

Destaca, en la seva escriptura, el mestratge per voler desvetllar en el seu alumnat les ganes de llegir, el plaer per la lectura i l’estimació pels llibres:

No podem oblidar, si volem trobar totes aquelles eines que ens ajudin a obrir la finestra del món màgic de la lectura, i si volem que els nostres infants busquin aquella estoneta de tranquil·litat que tots necessitem, per continuar llegint aquesta aventura fantàstica que havíem començat, que cal que els ajudem i aconsellem, que els donem llibres adequats a la seva edat, que els escoltem quan expliquen allò que han llegit... Però també és molt important que sapiguem transmetre, cadascú a la seva manera, la joia de gaudir d’una bona lectura. Per poder-ho fer hem d’estimar-la. Sabem que això no ha estat fàcil per a molts. Tots tenim records relacionats amb la nostra infantesa i els llibres.

En els llibres de dinamització de la lectura Jo llegeixo (1988); Estimar un autor (1998); Tot Dahl (1999), i Llegim? Pares i fills: una invitació al plaer de la lectura (2005), suggereix, des de l’experiència de mestra, les activitats que ha fet a l’escola per motivar l’interès per la lectura i encomanar el gust per llegir. Aquests llibres responen a una visió pròpia de l’educació, a una concepció de la lectura com a font de saber, així com al paper que pertoca al mestre en aquesta missió de fer la lectura una autèntica font de plaer. S’hi troben suggeriments, propostes, consells i experiències sobre com fer llegir els nens i les nenes.

Una d’aquestes experiències que l’autora explica es basa en la manera com ha sabut transmetre la seva predilecció per Roald Dahl al seu alumnat, com van establir-hi una relació personal i com van arribar a estimar-lo.

En el llibre Tot Dahl, s’hi troben una pila de suggeriments, tant didàctics com lúdics, per poder fer activitats a la classe a mesura que es llegeix l’extensa obra d’aquest autor. La lectura en veu alta és imprescindible:

Us recomano que poseu a la pràctica l’experiència de llegir als vostres nens i nenes cada dia. És un dels fets més gratificants que mai us haureu trobat. Però ho heu de fer amb moltes ganes, il·lusió i, si us va bé, seguint les pautes que a nosaltres ens han servit.

A més d’aquesta faceta de mestra que transmet la seva experiència per fer que els nens i nenes s’interessin per la lectura, Lola Casas entra en el món de la literatura infantil primer com autora de poesia i, uns anys més tard, com autora de contes.

Amb els seus llibres de poesia pretén que els infants s’acostin al text poètic i s’interessin pel valor de la paraula:

La meva feina consisteix a fer un pas perquè els nanos, el dia que vulguin i els doni la gana, s’interessin per coses que són molt importants. Jo faig el pas petit que va de la cantarella al fet que puguin llegir un autor com José Hierro. I veig que, en principi, els poemes que faig els agraden.

Retalls poètics (2001); Bestiari: poemes i cançons (2001); Des de la finestra (2002); Poemes i cançons de les quatre estacions (2003); Poemes de cada dia (2004) i Anem a l’escola (2005), dedicat a objectes, actuacions, sensacions i feines que es troben i es viuen dins l’escola. són els poemaris que ha escrit fins ara.

Les poesies d’aquesta autora, conjuntament amb les d’altres autors que escriuen expressament poesia per a infants (Miquel Desclot, Joana Raspall, Olga Xirinacs, etc.), ocupen l’espai entre la poesia de tradició oral i la poesia per a adults, de tradició escrita, que es treballa a secundària.

El llenguatge que fa servir és planer i rigorós a la vegada, i l’estructura dels poemes acostuma a ser senzilla, majoritàriament amb rimes. Per aquests motius i perquè tenen molt ritme i musicalitat, són fàcils de memoritzar. Són poemes que s’han de llegir en veu alta perquè continuïn transmeten el valor de l’oralitat. Alguns tenen la forma d’una cançó, una cantarella o una endevinalla, cosa que encara els fa més propers a la poesia de tradició oral.

L’autora utilitza comparacions i metàfores entenedores, amb les quals aconsegueix imatges poètiques de molta sensibilitat i que comuniquen un ampli ventall de sensacions i sentiments.

Els temes que tracta són molt variats i sempre estan relacionats amb coses conegudes i properes, amb els fets de cada dia i amb els interessos del públic al qual van dirigits:

M’escolto els alumnes i penso què els deu interessar. I sempre parlo de coses de la vida quotidiana. Perquè, als nanos, una cosa massa complicada no els enganxa. Per això escric de coses que passen cada dia.

Dos dels llibres tenen un únic nucli temàtic (els animals i el cicle de l’any); els altres són un recull de diversos temes: el temps que fa, les coses del carrer, les vacances...

El fet de ser temes tan propers als infants fa que aquests poemes siguin un suport incondicional per a qui vulgui treballar la poesia a l’escola; són llibres que s’han de tenir a mà i als quals es pot recórrer en qualsevol moment per buscar el poema adient per a cada ocasió.

A més de poesia, també ha escrit tres contes: El jersei (2002); Em diuen Tano (2002), i Pep, l’escombriaire (2005). Són contes que combinen la senzillesa del text i de l’estructura narrativa amb una bona dosi de fantasia i creativitat, cosa que els fa divertits i motivadors per a la lectura. Estan publicats en col·leccions adreçades a primers lectors, en les quals les imatges també tenen un pes important.

Alguns dels seus llibres han estat traduïts al castellà.

En el moment d’escriure aquest dossier, té quatre obres a punt de publicar. Dos contes:

• L’escala d'en Pinxo. Un petit ratolí vol arribar fins una pinya. Hi arribarà gràcies a la solidaritat dels altres.
• Palma, una bruixa escabellada. Una bruixa molt treballadora i que mai sap dir no a ningú s’aixeca un dia i queda totalment estorada al comprovar que la seva cabellera està totalment de punta! A sobre, la seva màgia no serveix per ajudar-la.

I dos llibres de poemes:

• Petit / petita. Seixanta-sis poemes dedicats a les coses petites que ens envolten (punt de la lletra i, culleradeta de sucre, polsim de sal, xinxeta, flabiol, la pedreta que se’ns fica a la sabata, baletes, gra de sorra...).
• Tu acabes els poemes. Petits poemes agrupats en diferents blocs (menjar, vestir, jugar...), a cada un dels quals manca una paraula que s’haurà de trobar dins la il·lustració que l’acompanya.

Si es volen treballar a l’escola obres d’aquesta autora, el primer que s’ha de fer és seguir els seus consells, perquè ella és una especialista a fer que els nens i nenes s’interessin pels seus llibres i l’estimin:

Un treball d’autor ha de basar-se en la investigació sobre l’obra d’un escriptor, d’un pintor, d’un músic... estimat. Ha de ser una recerca viva i dinàmica protagonitzada pels nens i el mestre. Cal evitar de totes passades que hi penetri la rutina i l’avorriment. Ha de constar de propostes suggerents formulades per tots els components de l’aula. I, per damunt de tot, els nois i noies i el mestre l’han de fer amb molt d’amor. Si un autor rep un treball d’aquestes característiques, generalment correspon amb una resposta als alumnes que l’han fet.

1. itineraris de lectura
2. 
   

• Em diuen Tano

Edat de lectura

Aquest conte il·lustrat és una lectura molt apropiada per a nens i nenes de cicle inicial d’educació primària (de sis a vuit anys). La senzillesa de l’argument i les imatges que l’acompanyen el poden fer especialment atractiu per a aquesta edat.

Argument

Al ruc Tano el venen perquè la feina que feia a la casa de pagès ja no era necessària; el compra, per continuar treballant, un gitano rialler i de bon tracte: en Manuel. Quan en Manuel canvia de feina i de lloc de residència, decideix portar-lo a una casa on viuen altres rucs.

A partir d’ara, la feina d’en Tano canvia: transportarà per camins de bosc nens i nenes de les escoles i famílies que els van a visitar.

Les passejades pel bosc li permeten escoltar els diferents sons que s’hi produeixen.

Un dia, després de reunir-se amb els animals del bosc, els fa una proposta: organitzar una orquestra per celebrar el començament de la primavera. Els animals i tots els diferents elements de la natura hi contribueixen.

Tema

El tema central de la lectura és l’estimació de la natura i saber escoltar-la a través dels sons que ens transmet en els diversos cicles estacionals, amb el conjunt d’elements i éssers que hi participen.

Personatges

El conte té un personatge principal, el ruc Tano, que n’és el protagonista. Els altres personatges que hi apareixen tenen un paper poc rellevant. Tot el conte gira a l’entorn del treball i de les aventures vitals d’aquest ruc.

Suggeriments didàctics

1. Abans de la lectura del conte, amb tot el grup classe, el mestre o la mestra hauria de presentar el llibre i mostrar-ne la coberta i la portada per anticipar, a partir del títol i de la il·lustració, qui és el protagonista de la història, per què té aquest nom... Els altres elements que apareixen a la coberta i a la portada haurien de servir per parlar de qui ha escrit el llibre, qui l’ha dibuixat, etc.
2. A la classe de música, es poden treballar les cançons de rucs que coneixen els nens i nenes i aprendre’n alguna de nova. Ex.: “Arri, arri tatanet”; “El ruquet valent”; “Ploreu, ploreu, ninetes”... També es pot comparar el que diuen les cançons amb el que explica el conte sobre el ruc.
3. Després d’haver fet la lectura del conte, i per treballar específicament el lèxic, se’n pot seleccionar el primer fragment i veure quines paraules descriuen com és el ruc. Es podria complementar buscant, en altres fragments, altres característiques del seu estat físic.
4. A partir de fotografies o d’il·lustracions d’animals, es pot fer una descripció de cadascun per consolidar i enriquir el lèxic. Una manera pot consistir a organitzar la classe en petits grups i donar-los una imatge a cada un perquè la descriguin. Després, s’escriu la descripció feta per cada grup i es deixa penjada a classe, acompanyada del dibuix.
5. El llibre dóna peu a fer una conversa col·lectiva per parlar del tracte que rep el ruc del conte i com ha de ser la cura, el tracte i l’aprofitament dels animals, amb l’objectiu de posar en comú i valorar les relacions entre persones i animals.
6. Una altra activitat pot consistir a anar a la biblioteca de l’escola (o del barri o poble) per buscar altres contes on apareguin rucs com, per exemple, Els músics de Bremen o L’ase que es va beure la lluna, i demanar-los en préstec per a la biblioteca de classe. Cal que el mestre o la mestra faciliti a l’alumnat el coneixement d’on ha de buscar la informació i com ha de fer-ho.
7. També es pot fer un mural del bosc on apareguin tots els elements que descriu el conte: el vent, les granotes, les fulles, els arbres, el rierol, els ocells, etc. Les parts del text on es fa la descripció de cada element poden ajudar a l’elaboració del dibuix.
8. El mestre o la mestra pot fer una lectura diària dels relats del llibre Històries menudes,
9. per conèixer i valorar els animals menuts que hi ha al bosc i estimar la natura.

• El jersei

Edat de lectura

El jersei és un conte adequat per a nens i nenes de cicle inicial que s’inicien a la lectura (de sis a set anys), tant per la simplicitat de la pròpia narració com per l’atracció de la història i de les imatges.

Argument

La gateta Cendra i el seu amic es compren un jersei molt bonic que té molts colors i és divertit. Però, en menjar un gelat, el nen es taca el jersei nou. El renten i s’encongeix, i per això ja no servirà per a ell, sinó que serà per al gat.

El nen decideix pintar un jersei antic i fer-lo tant divertit com el que havien comprat.

Tema

Bàsicament, el conte mostra la creativitat i l’autonomia que té un nen per canviar les coses que no li agraden o que li han sortit malament; també apareix la relació d’amistat entre el nen i la gateta.

Personatges

Els protagonistes de la història són un nen decidit que busca i troba solucions, i una gateta amiga, que l’acompanya.

Suggeriments didàctics

1. Abans de la lectura, l’ensenyant podria fer una presentació del llibre i a partir de la coberta i la portada del conte, per descobrir qui és l’autora, l’il·lustrador o il·lustradora, el títol, etc. Amb el dibuix de la coberta i el títol, es pot fer una anticipació del que pot passar a la narració.
2. A partir de la dedicatòria que hi ha a la portada del llibre, es pot escriure un text entre tota la classe per enviar un correu electrònic o una carta a l’autora, demanant-li que els expliqui per què el va escriure.
3. Després de la lectura del conte, es pot comentar amb tot el grup classe i conversar sobre com és el protagonista, què fa... El docent ho pot aprofitar per encetar el tema de les tasques que fan a casa, com hi col·laboren... amb preguntes del tipus: Qui renta la roba a casa? Qui més ho sap fer? Com ajudeu a posar la roba bruta a la rentadora? De quines feines us encarregueu? etc.
4. El conte és una bona excusa per preguntar als infants com els agraden els jerseis i pensar què voldrien dibuixar per fer-se una samarreta divertida; després, es pot fer el projecte de dibuix i, finalment, estampar una samarreta.
5. El llibre Nens com jo,
6. que es pot anar a buscar a la biblioteca de l’escola o del barri, pot servir per treballar en petits grups com els agrada anar vestits als nens i nenes d’altres llocs del món.
7. En el conte apareixen molts adjectius: brillant, petit, encongit, perfumat, fantàstic, avorrit, trist, nou, divertit... Es pot treballar l’ús dels adjectius fent una llista de tots els que surten en el llibre i aplicar-los a altres substantius.

Una altra manera de fer-ho pot consistir a escriure els adjectius i els substantius en tires de cartolina i posar-los en dues capses diferents: en una, els adjectius i en una altra, els substantius. Després, fer un joc: treure una paraula de cada capsa, fer-ne l’acomodació de gènere (masculí o femení) i inventar-se petites històries a partir d’aquestes dues paraules.

1. També es poden donar sis imatges del conte i sis frases, una sobre cada imatge, i fer que els nens i les nenes pensin un nom per al nen protagonista, ordenin les imatges segons la història i aparellin cada una amb la frase que l’explica.
2. Una activitat final pot consistir a ser fer la lectura dels poemes “La rentadora” i “El jersei”, de la mateixa autora, que es troben a Retalls poètics, perquè parlen d’elements que surten en el conte. Treballar-los amb els nens i nenes perquè els aprenguin i els puguin recitar.

• Pep, l’escombriaire

Edat de lectura

Els nens i nenes de sis a vuit anys es poden sentir atrets per la història d’en Pep, l’escombriaire, perquè poden seguir el text i l’argument amb gran facilitat.

Argument

En Pep és escombriaire. És un noi treballador que fa bé la seva feina però que, quan veu que la gent és poc neta i ho deixa tot per terra, se li acaba la paciència i pensa que fa una feina inútil. Llavors s’imagina altres oficis que li agradarien, alguns de més arriscats, altres de més divertits i d’altres de normals i corrents, però que li semblen més agraïts.

Un fet extraordinari farà que en Pep torni a estar content i vegi les coses d’una altra manera: sent la veu del carrer que li explica com l’espera cada dia perquè li faci pessigolles amb la seva escombra i com aquestes pessigolles també arriben a tothom que passa pel carrer.

Tema

Aquest conte parteix d’un personatge i d’un fet quotidià, però juga amb la fantasia a partir de la personificació del carrer que parla. A més de la creativitat i de la imaginació que ofereix el conte per si mateix, hi ha dos temes principals que es poden tractar i ser motiu de conversa: els oficis i els valors relacionats amb la ciutadania i el civisme.

Personatges

En Pep, l’escombriaire, és el personatge central i, de fet, l’únic. El conte gira bàsicament al voltant del seu protagonista i n’explica coses, algunes de més quotidianes i d’altres de més fantàstiques.

El carrer i l’escombra són elements que acompanyen en Pep al llarg de la història i que adquireixen, també, un cert protagonisme.

Suggeriments didàctics

1. Es pot presentar el llibre a classe llegint el petit resum que hi ha a la coberta i fer hipòtesis, entre tots, sobre què li deu passar a en Pep de sorprenent. També es pot observar i comentar el quadre que hi ha a la portada i que conté la informació sobre qui ha escrit el llibre, qui l’ha dibuixat, qui l’ha editat...
2. Proposar un debat entre tota la classe sobre la brutícia dels carrers, els transports, etc., per veure, què es podria fer i com es podria actuar. Portar a classe notícies que puguin il·lustrar i afavorir la conversa.
3. Buscar un element característic de cada un dels oficis que li agradarien a en Pep: una gorra per al capità de vaixell, una guitarra per al cantant de rock... Escriure en una cartolina cada un dels noms d’aquests elements i, en una altra, un petit fragment del text que fa referència a aquest ofici. Aquestes cartolines serveixen per fer jocs de lectura: es reparteixen entre tota la classe i el docent llegeix el text, sense dir de quin ofici es tracta. El nen o la nena que té el nom de l’element que s’ha triat i el que té el text de l’ofici s’han d’aixecar i aparellar les dues cartolines.
4. En Pep somia què li agradaria ser. Proposar una sessió en petit grup per fer com en Pep: que cadascú pensi i expressi què li agradaria ser de gran. Escriure les propostes en un full, amb una petita explicació de per què es vol ser allò que s’ha triat, acompanyada, opcionalment, d’un dibuix. El text pot començar amb la frase que diu en Pep: M’agradaria ser...

Totes les propostes resultants es poden recollir en un llibre, al qual caldrà buscar, entre tota la classe, un títol adient.

1. Fer una llista de tots els oficis que hagin sortit, tant els que somia en Pep com els que voldrien ser els nens i nenes, per jugar al joc dels oficis. S’ha de distribuir la classe en dos grups. Algú, però, ha de dirigir el joc i és qui ha de tenir la llista. Aquesta persona crida un nen o una nena de cada grup i els diu el nom de l’ofici que han de representar, amb mímica, a la resta del seu grup. Quan algú del grup endevina l’ofici, ha de córrer cap a qui té la llista perquè li’n digui un altre, i així successivament. Guanya el grup que ha endevinat més oficis.
2. Llegir poemes en veu alta a tota la classe en una situació adequada. Els nens i les nenes poden aprendre alguna de les poesies de memòria i preparar-se-la bé per recitar-la (pronunciació, to de veu, entonació, pauses, ritme...). En el llibre de poemes Des de la finestra, de la mateixa autora, n'hi ha un, “Escombriaire”, que resumeix amb llenguatge poètic el que li passa a en Pep.

A Poemes de cada dia també se’n troben dos que tenen relació amb algun element d’aquest conte: “Carrers” i “Quin vent fa avui”.

1. A mesura que els nens i les nenes llegeixen el llibre, se’ls pot demanar que en triïn un petit fragment i se’l preparin per llegir-lo a la resta de la classe, tot explicant perquè l’han triat: perquè el troben divertit, els agrada molt, és el més fantàstic, és fàcil de llegir, etc.
2. Es pot completar el treball del conte amb una exposició de tots els llibres que ha escrit la Lola Casas. Es poden utilitzar els que tenen a la seva biblioteca o demanar-los en préstec a altres biblioteques.

• Retalls poètics

Edat de lectura

La lectura d’aquest llibre es recomanable a partir de cicle mitjà d’educació primària (de vuit a nou anys). De totes maneres, si una persona adulta en fa la lectura en veu alta, els poemes també són adequats per a nens i nenes més petits.

Argument

El llibre presenta vint-i-set poemes que parlen de les coses, nascudes de situacions diferents, que passen en el dia a dia de les persones. L’autora explica a l’epíleg de l’obra l’origen de cada un dels poemes: l’observació del temps, una excursió a la platja, un projecte triat per l’alumnat, una festa a l’escola, una conversa a la classe, etc.

Tema

Cada poema dóna motiu per parlar d’un tema diferent. El títol de molts ja és prou explícit: “Animals domèstics”, “Arbres”, “Meteorologia”, “Tot l’any”, "Flors”, etc. Els diversos temes que surten al llibre són els que l’autora ha observat que interessen als nens i nenes de la seva escola:

Aquests poemes han pres forma observant la guspira d’emoció que apareix en els ulls de nens i nenes que senten interès per un tema.

Personatges

Persones grans i petites, animals domèstics, arbres i flors, objectes diversos i personatges fantàstics són els protagonistes d’aquests poemes.

Suggeriments didàctics

1. Des del moment que el mestre o la mestra decideix treballar aquest llibre amb la mainada, és pot llegir un poema cada dia en veu alta. Buscar una estoneta dins de l’horari de classe per dedicar-la a la lectura. De cada un, se’n pot fer una petita conversa: Què suggereix el poema? Com ho diu l’autora? Què sentim en escoltar-lo? Quines sensacions ens produeix?
2. El poema “Descoberta” pot ser un bon motiu per parlar de la poesia. Entre tota la classe es poden ampliar les imatges poètiques que ha utilitzat l’autora. Cadascú pot pensar un altre moment que, per a ell o ella, també sigui un poema. Quan tothom ja s’ho hagi pensat, caldrà combinar els versos de manera que tinguin ritme i que sonin bé.
3. A partir del treball d’aquest llibre és pot iniciar un “Racó de poesia” a l’aula, en el qual es poden posar diversos llibres d’aquesta autora i d’altres adequats a l’edat, així com CD de poesia. Els nens i les nenes hi poden anar a escoltar, llegir o escriure poemes. Es pot consultar bibliografia sobre aquest tema a “Poesia per a nens i nenes”.
5. Triar un poema que permeti fer una interpretació amb diferents registres. Per exemple, a “Meteorologia” l’autora descriu amb metàfores el temps que fa. Es pot escollir una de les estrofes (com la que explica una tempesta a cel obert) i pensar com l’explicaria la dona del temps, un noi que va amb bicicleta, una nena a qui agrada molt jugar en els bassals, un jardiner que té unes plantes molt florides, etc.
6. Dins de Retalls poètics hi ha poemes amb un títol genèric, que contenen diversos petits poemes. En triem dos a tall d’exemple: “Mobiliari urbà” i “Coses de casa”. Poden servir per fer un joc d’associació. Primer es fan dos murals, un per a cada poema, amb el títol i els subtítols de cadascun (cal deixar espai per posar-hi a sota els textos corresponents). S’escriuen els petits poemes, sense el títol, en cartolines que, un cop escrites, es posaran en una capsa o en una bossa. Cada nen o nena n’agafa una sense mirar, llegeix el text que hi ha escrit i la col·loca en el lloc que li pertoca d’un dels murals. Per últim, s’ha de comprovar que tots els poemes siguin al seu lloc.
7. L’últim poema del llibre, “Retalls”, suggereix la imatge d’un cobrellit tot llampant. Es pot fer la comparació entre “retalls de roba” i “retalls poètics”, i confegir un mural que també sigui “tot llampant” i que reculli de forma plàstica els sentiments que han despertat els poemes d’aquest llibre. Cadascú en tria un i en fa un dibuix en un tros de cartolina. Després s’enganxen l’un al costat de l’altre. Els dibuixos de cada retall poètic substituiran la roba estampada.
8. En la poesia d’aquesta autora, hi ha temes recurrents: el cel, la lluna, els gats... Es pot demanar a l’alumnat que, per grups, triï un poema de Retalls poètics i busqui en altres llibres de la mateixa autora poemes que parlin del mateix tema. Un cop reunits, cal dedicar una sessió perquè cada grup llegeixi els poemes trobats.
9. Finalment, també es pot posar música a un poema. Cal començar amb algun que tingui l’estructura de cantarella –“Cantarella pel gat de casa” per exemple–, perquè serà més fàcil jugar amb el ritme. Després, es pot recitar el poema amb acompanyament musical, utilitzant els instruments que treballen a la classe de música.

• Poemes i cançons. Bestiari

Edat de lectura

L’edat recomanada per llegir aquest llibre és la dels nens i nenes de cicle mitjà d’educació primària (de nou a deu anys).

Argument

El llibre consta de catorze poemes i tretze cançons que tenen com a protagonistes animals del nostre entorn de tota mena (cargol, formiga, papallona, salamandra, llop, mosca, etc.). Cada poema presenta d’una forma diferent l’animal al qual fa referència: amb una petita endevinalla, amb una descripció poètica de les seves qualitats, amb metàfores i comparacions o amb versos que recorden les cantarelles populars. Les cançons, amb músiques de diversos estils, tenen una estructura més llarga i es poden escoltar en el CD que acompanya el llibre.

Tema

Tal com el seu títol indica, Bestiari, el tema que dóna unitat al llibre són els animals, descrits amb un llenguatge poètic i amb la musicalitat que hi aporten el ritme i la rima dels seus versos.

Personatges

Els personatges són els diversos animals que configuren el Bestiari i constitueixen el títol de cada poema o cançó: les cuques de llum, el gamarús, el borinot, el cargol, el ratpenat, la cuereta blanca, la formiga, el llangardaix verd, la papallona, la guineu, l’esquirol, el teixó, la llebre, la salamandra, alguns animals domèstics (el gos, el bou, el porc...), el ruc, la puput, el llop, la garsa, l’abella, el senglar, el ratolí, la mosca, la mallerenga, les granotes i el grill.

Suggeriments didàctics

1. Buscar moments idonis per llegir poemes al llarg de la jornada escolar. Pot iniciar l’activitat el mestra o la mestra llegint-ne un amb el ritual corresponent per fer la lectura entenedora, atractiva i plaent. Un consell de l’autora:

Permeteu que la vostra veu sigui com un fil d’argent que els ajudi en la descoberta del delicat i suggerent teixit dels versos.

1. Després, animar els infants perquè continuïn l’activitat, triant un poema del Bestiari que els agradi i preparant-se’l per llegir-lo a la resta de la classe. L’activitat pot acabar amb una sessió de poesia, en la qual tothom recita un poema d’aquest llibre en un espai adequat i acollidor, preparat i decorat per a l’ocasió.

Per dur a terme aquesta proposta, es interessant la lectura de l’article “Poesia amiga” perquè dóna molts elements que ajuden a transmetre l’estimació pel llenguatge poètic.

1. Treballar alguna de les cançons del llibre a la classe de música per poder-la cantar quan convingui. La cançó “El ruc”, per exemple, es pot cantar a les classes dels nens i nenes més petits que han treballat el conte Em dic Tano.
2. Hi ha reculls de poemes d’altres autors que també tenen els animals com a tema principal, i considerem interessant que aquests llibres formin part del fons de la biblioteca escolar. Us en suggerim alguns:

• albalat, Antoni. Quines bèsties!. Alzira: Bromera, 1998. (El Micalet Galàctic; 62)
• Bonmatí, Ricard. Estimades feres (Bestiari). Barcelona: Bruño, 1990. (Altamar; 6)
• Carner, Josep. Museu zoològic. Barcelona: Barcanova, 1998. (Sopa de Llibres; 19. Sèrie Groga)

• Desclot, Miquel. Bestiolari de la Clara. Barcelona: Edelvives, 1992. (Ala Delta; 44. Sèrie Blava)
• Larreula, Enric. Bestiesari. Barcelona: Bruño, 1995. (Altamar; 34)
• Pérez Moragón, F. Alfabestiari. Barcelona: Empúries, 1992.
• Quart, Pere. Bestiari. Barcelona: La Galera, 1997. (El Bagul; 4)

El docent pot presentar als nens i nenes els bestiaris de la llista anterior que hi hagi a la biblioteca de l’escola i deixar-los a la biblioteca d’aula per poder-los llegir i treballar. Es pot comentar qui n’és l’autor, si és un autor clàssic o actual, recordar si n’han llegit algun altre llibre...

1. Es pot demanar als nens i les nenes que, per grups, busquin poemes del mateix animal en els diversos bestiaris i que, després, expliquin a la resta de la classe en quines característiques de l’animal s’ha fixat cada un dels poetes; com ho explica; quines paraules utilitza per parlar de l’animal triat... Després, cada grup pot fer un petit mural de l’animal triat amb els poemes que han trobat i amb dibuixos que hi facin referència.
2. El cargol, la papallona, el ruc, la mosca o l’abella són animals que surten a més d’un bestiari i que ofereixen moltes possibilitats per encetar una conversa.
3. Es pot aprofitar el llibre per fer un treball de lèxic: buscar locucions, frases fetes, refranys... que tinguin com a referència els animals que hi surten.

Així, a partir del poema “Mosca“, podem preguntar, per exemple:

• A quin color ens referim quan diem “de color d’ala de mosca”?
• Què vol dir “no se sent ni una mosca”?
• Amb quina característica de la mosca es basa aquest refrany “qui és de mel, les mosques se’l mengen”?

En el llibre Fer l’animal

podeu trobat molts recursos d’expressió per desenvolupar aquesta activitat.

1. Gairebé cap dels poemes del Bestiari porta explícit el nom de l’animal en els seus versos, cosa que ens permet jugar-hi com si fossin endevinalles i fer-ne un recull entre tota la classe. Cadascú tria un poema d’algun bestiari en el qual no surti el nom de l’animal, l’escriu en una cartolina i el guarda en una capsa. Es poden fer petites sessions de jugar a endevinalles: algú de la classe comença el joc agafant un poema de la capsa i llegint-lo en veu alta a tothom. Qui endevina l’animal, surt a llegir-ne un altre.
2. Una altra activitat pot consistir a representar una cançó. La “Cançó del capvespre”, per exemple, parla de molts animals: la mosca, el ratolí, les puputs, les granotes, el senglar, la garsa, el grill, l’abella, el llop, el porquet i les cabretes. Per grups, poden buscar una manera divertida d’interpretar-la i escenificar-la amb tècniques diferents (ombres xineses, titelles, disfresses...).
3. Pot ser molt engrescador proposar als nens i nenes de crear, entre tota la classe, un bestiari fantàstic. Per parelles, s’inventen un nou animal a partir de dos poemes que hagin triat. Així, si trien el borinot i el cargol, han de pensar com serà el nou animal: Pelut o amb closca? Vola o camina? Deixa rastre o pica? Tindrà alguna característica especial?

També han d’escollir un nom per al nou animal jugant amb les síl·labes dels noms dels animals triats: L’animal que ha sortit del borinot i el cargol és dirà Boricar? Borigol? Carbori? Finalment, han de dibuixar l’animal fantàstic i fer-ne la descripció, intentant escriure-la amb imatges poètiques.

1. què ha escrit?

Contes

• Em diuen Tano. (Il·lustracions Raúl Nieto.) Barcelona: La Galera, 2003. (Cues de Sirena; 16)
• El jersei. (Il·lustracions Marie Nigot.) Barcelona: La Galera, 2004. (Cues de Sirena; 7)
• Pep, l'escombriaire. (Il·lustracions Mercè Arànega.) Barcelona: Baula, 2005. (Ala Delta. Sèrie Roja; 16)
• L’escala d'en Pinxo. Bellaterra, Cerdanyola del Vallès: Lynx, (en premsa).
• Palma, una bruixa escabellada. Barcelona: Grup Promotor, (en premsa).

Poesia

• Poemes i cançons. Bestiari. (Música Àngel Valverde. Il·lustracions Sergio Mora.) Barcelona: Abadia de Montserrat, 2001. (Lluerna; 3)
• Des de la finestra. (Il·lustracions Anne Decis.) Barcelona: Baula, 2002. (Ala Delta. Sèrie Blava; 2)
• Poemes de cada dia. (Il·lustracions Tàssies.) Barcelona: Baula, 2004. (Ala Delta. Sèrie Blava;10)
• Poemes i cançons de les quatre estacions. (Música Àngel Valverde. Il·lustracions Linhart.) Barcelona: Abadia de Montserrat, 2003. (Lluerna; 6)
• Retalls poètics. (Il·lustracions Gustavo Roldán.) Barcelona: Abadia de Montserrat, 2001. (Els Flautats; 29)
• Anem a l'escola. Barcelona: Baula, 2005. (Ala Delta. Sèrie Blava;16)
• Petit / petita. Barcelona: Abadia de Montserrat, (en premsa).
• Tu acabes els poemes. Barcelona: Edebé, (en premsa).

Animació a la lectura

• Estimar un autor. Barcelona: La Galera, 1998.
• Jo llegeixo. Una experiència de biblioteca d'aula a cicle mitjà. (Amb Jordi Centellas.) Barcelona: Pirene, 1988. (Deixeu-los Llegir; 2)
• Llegim? Pares i fills: una invitació al plaer de la lectura. (Amb Jesús González.) Barcelona: Cercle de Lectors, 2005.
• Tot Dahl. Barcelona: La Galera, 1999. (Deixeu-los Llegir)

Articles de revista

• “Ara... una mica d'interculturalitat”. Faristol, [Barcelona] (desembre 1994), núm. 19, p. 5-11.
• “Cine y literatura”. Boletín Informativo de Acción Educativa, [Madrid] (desembre 1995), núm. 90, p. 47-49.
• “Experiencias cinematográficas en la escuela”. Primeras noticias. Literatura infantil y juvenil, [Barcelona] (setembre/octubre 2000), núm.172, p. 55-58.
• “Hello, Roald!” CLIJ, [Barcelona] (gener 1989), núm. 2, p. 43-45.
• “Les coses petites”. Escola Catalana, [Barcelona] (gener 2004), núm. 406, p. 31-32.
• “Poesia amiga”. Escola Catalana, [Barcelona] (octubre 2002), núm. 393, p. 31-33.
• “Rescatar princeses”. Faristol, [Barcelona] (març 2002), núm. 42, p. 22-24.
• “Roald Dahl, fins sempre”. Perspectiva escolar, [Barcelona] (gener 1991), núm. 151, p. 35-39.
• “Taula rodona sobre el plaer de llegir”. (Amb Jaume Cela.) Faristol, [Barcelona] (desembre 1997), núm. 29, p. 6-14.
• “Un conte per a cicle superior de primària”. Escola Catalana, [Barcelona] (gener 1999), núm. 356, p. 20-27.

Altres

• Col·lecció Les Tres Bessones (Cromosoma). Text de no ficció. (Amb Roser Capdevila i Jesús González.)
• “Roald Dahl: Una aproximació al cinema”. Ponència presentada en el II Congrés de Literatura infantil i juvenil. Vilafranca del Penedès. Maig 2001.
• Un mig metratge: The Roulf. Terror a l’escola! Seminari d’audiovisuals. Departament d’Ensenyament Generalitat de Catalunya [en línia]. Disponible a:

http://www.xtec.es/audiovisuals/sav/saip/sessio3/expe/ses3exp5.htm [Consulta: 17-7-2005]