Poemes
dimecres, 31 de març del 2010
dimarts, 30 de març del 2010
Garsa (*cançó)

L’aranya, bona modista,
amb trossets d’estels i nit,
va cosir un bonic vestit
que li anava just a mida,
ni molt gran ni molt petit,
a la garsa presumida.
Guarnida amb gran elegància
de negre i blanc cridaner,
llueix amb molta arrogància,
el plomall suau i lleuger.
Quin posat tant triomfant!
Quin vol tan espaterrant!
Des d’aquell dia encertat
la garsa està llesta,
per lluir en qualsevol festa
un conjunt de qualitat,
sense arruga i ben planxat.
Lola Casas
dilluns, 29 de març del 2010
dissabte, 27 de març del 2010
divendres, 26 de març del 2010
A un olmo seco

y en su mitad podrido,
con las lluvias de abril y el sol de mayo
algunas hojas verdes le han salido.
¡El olmo centenario, en la colina
que lame el Duero! Un musgo amarillento
le mancha la corteza blanquecina
al tronco carcomido y polvoriento.
No será, cual los álamos cantores
que guardan el camino y la ribera,
habitado de pardos ruiseñores.
Ejército de hormigas en hilera
va trepando por él, y en sus entrañas
urden sus telas grises las arañas.
Antes que te derribe, olmo del Duero,
con su hacha el leñador, y el carpintero
te convierta en melena de campana,
lanza de carro o yugo de carreta;
antes que rojo en el hogar, mañana,
ardas de alguna mísera caseta,
al borde de un camino;
antes que te descuaje un torbellino
y tronche el soplo de las sierras blancas;
antes que el río hacia la mar te empuje
por valles y barrancas,
olmo, quiero anotar en mi cartera
la gracia de tu rama verdecida.
Mi corazón espera
también, hacia la luz y hacia la vida,
otro milagro de la primavera.