dimecres, 31 de març del 2010

Cuereta


Ella es queixa rabiüda,

que té el pèndol mal posat,

perquè no pot baixar el cap

que no se li alci la cua.


Jordi Pere Cerdà


dimarts, 30 de març del 2010

Garsa (*cançó)


L’aranya, bona modista,
amb trossets d’estels i nit,
va cosir un bonic vestit
que li anava just a mida,
ni molt gran ni molt petit,
a la garsa presumida.
Guarnida amb gran elegància
de negre i blanc cridaner,
llueix amb molta arrogància,
el plomall suau i lleuger.
Quin posat tant triomfant!
Quin vol tan espaterrant!
Des d’aquell dia encertat
la garsa està llesta,
per lluir en qualsevol festa
un conjunt de qualitat,
sense arruga i ben planxat.


Lola Casas

dilluns, 29 de març del 2010

Garsa



Dalt d’un arbre
tot ho observa.
Elegant,
sempre espera
aquesta gran
xafardera.




Lola Casas

dissabte, 27 de març del 2010

Si vols veure...


Si vols veure ocells volar,
ves pel maig a la muntanya,
si vols veure ocells volar,
ves pel maig al colomar.

Allí canta el rossinyol,
la guatlla i la cadernera.
També hi canta la puput
en el temps de primavera.


Cançó popular. Recollida per Joan Amades

divendres, 26 de març del 2010

Caducifoli


Dormir.
Caure.
Voleiar.
Marxar lluny.
Pluja constant.
El vent bufa
obstinat.
Viatge d´una fulla
dins la tardor.


Lola Casas

A un olmo seco

Al olmo viejo, hendido por el rayo
y en su mitad podrido,
con las lluvias de abril y el sol de mayo
algunas hojas verdes le han salido.

¡El olmo centenario, en la colina
que lame el Duero! Un musgo amarillento
le mancha la corteza blanquecina
al tronco carcomido y polvoriento.

No será, cual los álamos cantores
que guardan el camino y la ribera,
habitado de pardos ruiseñores.

Ejército de hormigas en hilera
va trepando por él, y en sus entrañas
urden sus telas grises las arañas.

Antes que te derribe, olmo del Duero,
con su hacha el leñador, y el carpintero
te convierta en melena de campana,
lanza de carro o yugo de carreta;
antes que rojo en el hogar, mañana,
ardas de alguna mísera caseta,
al borde de un camino;
antes que te descuaje un torbellino
y tronche el soplo de las sierras blancas;
antes que el río hacia la mar te empuje
por valles y barrancas,
olmo, quiero anotar en mi cartera
la gracia de tu rama verdecida.
Mi corazón espera
también, hacia la luz y hacia la vida,
otro milagro de la primavera.

Etiquetes de comentaris: , ,

Tipuana



Arbre lliure.
Caràcter
de norma
contraposada.
Calor
de final de curs.
Carrers,
places
i patis d´escola
són catifa
de groc-de-juny.


Lola Casas